Aeròdrom de Sabanell

L’aeròdrom republicà de Sabanell es posà en marxa la primavera de 1938 i ocupava terres de cal Nadal, de cal Respall i d’altres propietaris més petits. Estava situat a la dreta de la carretera que va de Vilafranca a Igualada, i a l’esquerra de la carretera que d’aquella va al Pla. Tot i que aquest camp està situat majoritàriament en terrenys del municipi de Torrelavit, se’l coneix com el camp de Sabanell.

El camp tenia una llargada d’uns 1.000 m i una amplada d’entre 200 (oest) i 500 metres (est). La construcció del camp va ser dirigida per personal de l’Arma d’Aviació i realitzada per persones dels municipis del voltant: el Pla del Penedès, Torrelavit i Sant Pere de Riudebitlles. Aquests homes tallaven els ceps i els arbres i aplanaven el terreny, cobrant un jornal de 10 pessetes. Un cop el camp entrà en funcionament, alguns veïns dels municipis propers hi treballaren realitzant diverses tasques auxiliars i de manteniment. S’hi construí un refugi amb capacitat per a 120 persones, prop de Sabanell i de la caseta de comandament, i uns 8 d’elementals contra metrallament en el perímetre del camp i per a protecció dels equips de cada aparell.

En el camp de Sabanell hi havia una esquadrilla de caça (entre 12 i 15 avions Polikarpov I-15 Xatos). L’esquadrilla que va passar més temps a l’aeròdrom de Sabanell va ser la 1a del Grup 26, tot i que també s’hi va estar durant un temps la 2a esquadrilla.

Al matí els mecànics arribaven al camp i feien les comprovacions pertinents, revisaven tot l’aparell i posaven en marxa els motors, mitjançant un camió que servia per arrencar el motor de l’avió («posta en marxa»), mentre que els armers preparaven les metralladores i les bombes. Durant la batalla de l’Ebre (estiu i tardor de 1938), aquest avions van arribar a fer fins a tres i quatre sortides diàries mentre hi havia claror de dia. Durant les ofensives de Seròs i més tard durant la
batalla per Catalunya, la 1a esquadrilla participà activament en accions de metrallaments, bombardeigs i combats aeris. El camp de Sabanell va ser també la base principal dels pilots que comandaven el Grup 26, entre aquests, el capità Joan Comas Borràs, que era el cap de la 3a esquadrilla de caces i després cap del Grup 26 que agrupava les quatre
esquadrilles de «Xatos». Altres comandaments del Grup van ser el capitans Miguel Zambudio i Vicente Castillo. El senyor Cristóbal Florido, veí de Torrelavit, era ajudant mecànic dels «Xatos».

Els soldats que feien la vigilància del camp s’allotjaven a cal Fontanals de Sabanell, on hi havia una torreta amb una campana, amb la qual s’avisava en cas de presència d’aviació enemiga. Els oficials s’allotjaven a cal Respall dels Horts, cal Cerdà i a l’Aguilera. Les Planes Noves va ser la primera seu de l’Estat Major del Grup 26 de caça de la «Gloriosa», tot i que més tard es va traslladar a cal Baqués de Sant Sadurní d’Anoia. Mentre que a cal Roldán de Sant Quintí de Mediona
s’hostatjaven els pilots. Els mecànics s’allotjaven en edificis del voltant: Ca la Paula, la Passada, cal Fàbregues.

L’aeròdrom de Sabanell va patir dos atacs aeris. El 5 de novembre de 1938, 10 aparells italians Savoia S-79 bombardejaren aquest aeròdrom i el de Pacs, i algunes bombes caigueren en el municipi del Pla del Penedès. El 10 de gener de 1939, a la una del migdia, 5 aparells de l’aviació hispana bombardejaren l’aeròdrom de Sabanell, però la majoria de bombes caigueren fora del camp, a Sant Pere de Riudebitlles i a Canaletes. El camp fou desmantellat el 15 de gener de 1939 davant
l’arribada de les tropes franquistes. Aquestes ocuparen el camp el 22 de gener de 1939, i el 19 d’agost els terrenys que ocupava van ser retornats als seus propietaris que van plantar-hi horta, vinya i cereals.

Actualment està al costat de l’àrea de descans del carril bicicleta 2-1 que connecta Vilafranca amb Sant Pere de Riudebitlles.