L'espai de la Bassa (safareig públic)

L’espai de la Bassa, ubicat al final del carrer de la Font, és una zona que agrupa la font, el pou, els safaretjos i l’antic col·lector d’aigües residuals, així com el terreny que l’envolta dedicat a l’horta. El nom de la Bassa ja es troba documentat en un capbreu de començaments del segle XVII, ja que diverses persones volien beneficiar-se de la seva
aigua. L’aigua ha estat sempre un bé preuat i més quan no se’n té fàcil accés.

En el padró de 1842, el primer en que els carrers del Pla ja porten nom, el que era conegut com a camí de l’era o partida dels horts passa a denominar-se carrer de la Font. Senyal que el carrer portava a una font, o almenys a una surgència d’aigua, i segurament una bassa que la recollia. Fins no fa gaires anys, l’aigua que brollava d’aquesta font servia per regar una gran quantitat d’horts que s’estenien fins a la llera del torrent.

A finals del segle XIX, començaments del XX, és quan es construeixen els safaretjos, popularment coneguts com la Bassa. Té una forma trapezoidal i mesura aproximadament 8,5 m de longitud i 1,75 m. d’amplada. No se sap amb exactitud la data de la seva construcció, però el safareig apareix dibuixat en el plànol topogràfic del poble del Pla de 1913, en el que s’indica «Lavadero». Aquests van aparèixer per la creixent preocupació que hi havia arreu per la higiene personal de la població. Aleshores les cases no disposaven d’aigua corrent i molt poques tenien pou. Això va fer que molts ajuntaments posessin a l’abast de la població llocs on poder rentar la roba.

Un safareig necessita alimentar-se d’un corrent d’aigua que en garanteixi el moviment i la renovació, per així facilitar el procés de neteja de l’aigua. La font del carrer de la Font complia aquesta funció encara que també hi ha un pou que, en èpoques de sequera o cap a finals d’estiu, servia per extreure l’aigua per omplir el safareig.

Els safaretjos constaven de dues basses: una primera que servia per rentar, amb una part destinada a la roba de malalts i difunts, i una segona que hi anava a parar l’aigua sobrera, la que se sobreeixia de la primera degut al cabal d’aigua que hi entrava. Aquesta darrera també tenia la finalitat de regar els horts del voltant, molts dels quals disposaven de pous. Avui se’n diria cultura de l’aprofitament i reutilització de l’aigua. Així doncs, l’espai de la Bassa era un lloc ric en aigua. La segona bassa avui dia és poc visible, estava limitada per un mur de contenció del que en roman una part visible i una major part presumiblement amagat sota el talús actual del camí.

L’espai de la Bassa va passar a ser un lloc clau pel Pla del Penedès a la meitat del segle XX. Va tenir un paper important en el desenvolupament de les condicions higièniques i sanitàries. Per altra banda, va esdevenir un punt de trobada i socialització de la població femenina i un lloc de treball on fer petar la xerrada i tafanejar tot rentant la roba, el que se’n diu «fer safareig».

Cal tenir en compte que en aquella època per poder-se abastir d’aigua, la població del Pla del Penedès depenia dels pous, als quals no tothom hi tenia accés; dues fonts comunes situades una a l’església i l’altra a l’ajuntament, i les fonts naturals del carrer de la Font i la font de l’Esteve (apartada del poble). No va ser fins l’any 1949-50 que l’ajuntament va portar aigua potable per obrir vuit fonts a diferents llocs del poble. L’any 1959 es van construir les clavegueres, les aigües residuals d’aquestes es recollien en un col·lector proper a la Bassa. I a la dècada de 1960 va començar a entrar l’aigua potable a les cases. Aquests fets i la modernització de les cases van propiciar la pèrdua d’utilitat de la Bassa i a la llarga el seu oblit.

L’any 2022 es va arranjar la zona de la font, el pou i el safareig, amb un plafó explicatiu de l’espai de la Bassa i un recull de fotos actuals i històriques. Això ha permès posar en valor aquest espai.

Aquest text s’ha elaborat a partir de l’escrit d’en Josep Guitart Bruna fet el 2022 en ocasió de la rehabilitació. Una de les imatges adjuntes correspon a una pintura facilitada per en Ton Fontanals. Es tracta d’una pintura de 1993 realitzada per Miquel Angulo de Sabadell, reproduint una antiga fotografia del safareig i font de la bassa.